NI ESTATUTS NI CONSTITUCIÓ, AUTODETERMINACIÓ

Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre.

La Marxa de Torxes va sortir del Castell de la Suda acompanyada per grups de grallers (de Roquetes i Jesús) i dolçainers (els Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa), i encapçalada per una estelada gegant. L’ambient va ser des del principi fins al final festiu i reivindicatiu alhora, amb la participació de gent de totes les edats vinguda d’arreu del territori per reivindicar la llibertat dels Països Catalans.

A la Plaça dels Dolors va actuar el grup de jotes Saragatona, que va començar amb un cant de batre, i va seguir amb diverses jotes i fandangos. Seguidament va haver-hi la intervenció d’un jove amazic, que va explicar la història del seu país i va reivindicar la llibertat dels pobles oprimits. Pere Pérez, sindicalista i treballador d’Antaix va ser l’encarregat de llegir el manifest. L’acte va acabar amb els Segadors i la Muixeranga. La vetllada reivindicativa va continuar amb el grup valencià Naia.

Des de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre valorem molt positivament la Marxa i el creixement d’actes que s’han organitzat al territori, així com el ressò que han tingut. Les entitats que en formem part continuarem treballant dia a dia en defensa de la llengua, el territori i els drets nacionals i socials dels Països Catalans, i esprem, d’any en any, consolidar aquesta convocatòria.

És hora que la societat civil prengui la paraula i, que com a Arenys, decidim el futur dels Països Catalans, per tant, animem tothom a participar i implicar-se en les convocatòries independentistes que hi ha arreu del país. Les traves legals dels estats espanyol i francès no són una raó per a aturar la lluita per l’autodeterminació, sinó un argument per a legitimar-la encara més.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"

Sí, avui he decidit fer un 'copiar-pegar' de: http://comissio11setembre.blogspot.com/

no sé que em passa, q vull escriure jo el que realment em passa pl cap, però hi ha alguna cosa que m'ho bloqueja.

bé, al menys, queda exposada al meu bloc la marxa de torxes commemorant l'11 de septembre, tot i q m'haguessa agradat exposar-ho amb les meues paraules.

Eliminar-lo per fer-te gran!

Ja no aguanto més, hauré d’agafar l’arma i dispar, disparar contra ell, disparar contra mi, he de desfermen, vull que el passotisme morí, vull q no formi part de mi.

Necessito començar de zero, necessito saber el que en faig i no, deixar fer sense saber-ne, necessito notar com passa el temps i amb ell vaig creixent i no, deixar passar el temps sense caminar.

Necessito organitzar-me una vida feta un cabdell de fil que és va desar a les golfes i ara està ple de pols.

El cami de la utopia mental

Tenir la ment vagant a costelles del pensament harmònic i surrealista d’una realitat transformada.

És el que em passa molts cops, transformo la realitat subconscientment i sense adonar-me’n ja estic imaginant-me un món utòpic, un món on les coses son perfectes, on quan hi ha un defecte hi ha una solució perfecta, un món del qual m’és difícil sortir ja que del que tinc en realitat ho faig més gran, encara que sigui feliç em penjo d’una realitat transformada per un excés de felicitat que el multiplica per X i repercuteix en la meva realitat donant menys valor a les coses que tinc. Sí ja ho diuen: mai ens conformem amb el que tenim.

No em sento malament per voler buscar el més a les coses, per no conformar-me amb el que tinc, perquè crec amb la meva utopia, perquè crec q les coses es poden millorar, perquè crec q una vida millor és possible si lluites per ella...

Però si que em sento malament pel fet de que a causa d’aquest pensament no apreciï el que estic vivint, que ho compare amb la ‘perfecció’ i que vegi que les coses no em van tant be com m’agradaria.

Però q cony! Una cosa no trau l’altra, fins i tot diria q les persones avancem gràcies a n’aquest pensaments excedits de la realitat, perquè anem seguint aquest camí cap a n’aquell pensament que ens satisfà, però una cosa hem de tenir en compte, s’ha de valorar tot el camí que fem per a arribar a n’aquesta utopia q tenim en ment. En cas contrari podríem caure en un gran caos humà, una societat depressiva que no valora el que té perquè no es com voldria però alhora no fa res per aconseguir el que vol, com una mena de determinisme, però que pot ser catastròfic si ve acompanyat per un cert autoodi i retracció perquè les coses no van com en els nostres pensaments subconscients utòpics.

Un fet que em roda pel cap, com he dit anteriorment mai ens conformem amb el que tenim, sempre tenim un punt en la ment on tot és meravellós i nosaltres lluitem per a arribar a n’aquest punt, però un cop hi haguem arribat que!? Aconseguirem la màxima felicitat? crec que, inconformistes com som mai arribarem a cap punt límit, on tot serà meravellós. Un cop arribat ens establirem un altre límit i un altre i un altre...

No té fi el camí de la felicitat, de la perfecció... però si que podem fer que aquest camí sigui més intents i que estigui tan xafat que es marqui en tu, o al contrari. Tu tries, sempre és pot anar cap a la utopia però mai hi arribaràs, vull dir, que si que hi arribaràs però en el moment que hi arribis ja tindràs una altra meta fixada i així successivament construint de tal manera el teu dia a dia fins que la mort arribi, llavors es pot dir que hauràs arribat a la felicitat màxima.

Per acabar sols dir una cosa, serà simple i breu, mes ben dit, pot sonar molt superficial, però aprofundiu-ne en el seu significat i valoreu-ho: bon viatge.

No sé que sent

Avui, per qualsevol motiu, tinc ganes de fer una reflexió sentimental. Mai se ma donat gaire bé mostrar el q sento per les persones, he intentat ser molt, inclus massa racional, de la qual cosa no men arrepentixo i crec q seguiré sent-ho, però el que no seguiré fent es amagant la meva part irracional, els meus sentiments, les meves penes, les meves alegries, l'amor, la tendresa...

Potser des de petita he estat educada amb la racionalitat de les coses però inclus això també se'n han passat més d'un de moments irracionals per casa, i he arribat a la conclusió que el que cal es un contrast dels dos, es a dir, primerament descobreix el qe sents irracionalment i després utilitza la teva racionalitat per saber com actuar (potser a la teva actuació influirà la moral, l'ètica...) crec que el mes important es actuar sobre la teva irracionalitat però amb racionalitat, així cercant la felicitat o simplement la satisfacció de que as fet el que volies.
Després d'haver nombrat repetidament aquest contrast de paraules, m'endinso en el veritable motiu de l'actualització.

No sé el que es l'amor!
una vegada a la vida havia arribat a sentir certa senssació vers a una persona, una persona la qual ens veiem de tant en tant... però la nostra relació era considerada com 'amics', o no, simplement no era considerada, si passava algo passava si no, doncs no (o realment és el q volia pensar sabent que fins molt de temps no el tornaria a veure).
No era conscient del temps q passava... potser per raons racionals no el intentava tindre present en la meva ment, ni fer-me'n il·lusions, per això per aquest motiu no el tenia considerat, o potser és el q volia pensar i realment si que el tenia considerat.
L'ultim cop d'aquesta ultima història, no sé, vaig considerar-ho com a diferent, tenia certa sensació, però jo que soc massa il·lusa, vaig pensar en positivament, quan realment no s'havia que seria l'ultim cop, vaig pensar que com altres vegades passaria el mateix, i no vaig pensar amb la velocitat del temps, ni amb els trens que no esperen...
Sí almenys li hagués dirigit algun cop alguna paraula subtil, dient el que sentia realment, deixant de banda els pros i el contres de la situació, sí, potser ara estaria com ara, però al menys ell sabria el que jo vull que sapigue, res en concret simplement els meus sentiments i la meva manera de pensar, i ara mateix no estaria escrivint aquest text tan... 'cutre?'
Sí escric això, no es per mostrar el meu 'amor' vers a n'esta persona, si no per mostrar 'el fet de no fer res' com pot influir-te a tu mateix, el fet d'anar deixant passar les coses, sense ni mes ni menys... al final t'acaba afectant.
I per deixar passar les coses segurament he perdut moltes coses de les que tenia (que no estic dient q no les hagués pogut perdre actuant, cada acció te una conseqüència, però segurament actuant tindria les idees mes clares)


(Aquesta cançó hem porta records i casualment veig reflectit el text anterior)

FORA L'EXÈRCIT ESPANYOL

Durant aquests dies a l’Expoebre hi ha un estand poc relacionat amb la temàtica de la fira. Ens sorprèn veure com l’exèrcit espanyol passa a formar part d’una fira on totes les mostres i representacions estan vinculades a les Terres de l’Ebre.

Des de Maulets rebutgem la presència d’aquesta institució a les nostres terres i creiem necessari recordar que aquest exèrcit ha sigut i continua sent el protagonista d’una política imperialista amb exemples tan vergonyosos com la guerra a l’Irak o l’Afganistan.

Com a organització juvenil dels Països Catalans l’exèrcit representa l’ocupació política i militar espanyola a les nostres comarques, com molt bé diu l’article 8 de la Constitució Espanyola: ‘’ Las Fuerzas Armadas [...] tienen como misión garantizar la sobirania e independencia de Espanya,
defender la integridad territorial y de ordenamiento constitucional’’. És a dir, l’ocupació per la força d’una nació que fa temps que reclama la seva sobirania.

Un exèrcit que suposa més de 16.000 milions d’euros anuals, és a dir uns 50 milions d’euros diaris, mentre veiem sectors com l’educació, la sanitat o el transport públic es van privatitzant cada cop més i sense que cap polític es preocupe gaire, per no dir gens. Només cal dir que les Inversions Militars representen el 16,71% del total de les Inversions de l’Estat Central, incloses
totes les inversions de les Comunitats Autònomes.

Només cal fer memòria per veure que aquest exèrcit és el mateix que ja treballava en el seu moment per a Franco i després per al seu successor, el monarca Borbó. I ja va quedar clar que, tal dia com el 23 F, el paper de l’exèrcit no ha canviat gens.

Vivim en una era basada en l'estratègia militar, la globalització del militarisme: la liquidació de les llibertats a nivell intern i la guerra global sense pietat a l'exterior. Així, necessitem emprendre accions cap a la desmilitarització i l'abolició dels exèrcits, cap a una cultura de pau que conduisce a un canvi radical per a recuperar el control de les nostres vides .

Creiem que aquesta institució tan retrògrada i autoritària exerceix una violència antidemocràtica, de defensa dels estats i dels interessos de les classes dominants que no té cabuda en la societat democràtica que volem construir, on la violència no aixafigue la raó.

La seva presència, que representa l’imperialisme espanyolista i la cultura de laguerra, es presenta a l'Expoebre per rentar-se la cara davant els i les ciutadanes. Un insult per a totes les persones dels Països Catalans que lluitem per la llibertat.


Per tot això, avui dissabte 2 de maig un grup d’una 15 de jóvens hem decidit anar al davant de l’estand del “Ejercito de Tierra” per mostra el rebuig a la seua presència. Al davant s’ha posat una pancarta amb el lema “Fora l’exèrcit espanyol” i una estelada, mentrestant altres jóvens repartien unes octavetes explicatives.

Des del primer moment, els integrants de l’exèrcit espanyol han proferit insults als activistes com “maricones”, “sois todos una basura”, “niñatos de mierda” etc tot això amb la llengua de l’imperi, demostrant el seu tarannà autoritari, intolerant i homòfob. A part també s'han dedicat a fer fotos en primer pla d'alguns dels participants de l'acció, dient-los que aixì ja els
tenien fitxats.

Als pocs minuts han fet acte de presència una vintena d’agents dels mossos d’esquadra, policia local, seguretat privada i diversos agents de paisà, que han identificat a tots els jóvens i els han amenaçat que si no marxaven a fora del recinte firal els requisarien tot el material i hi haurien
conseqüències.

Finalment, el grup de jóvens hem decidit marxar al cap d’una hora, quan ja haviem repartit gairebé totes les ocatavetes. Volem denunciar l’actitud de l’ajuntament, primer aprovar i permetre que l’exèrcit instal·len un estand a l’Expoebre, i després per impedir, mitjançant
les amenaces, als activistes antimilitaristes mostrar la seua opinió a dins la fira.

Esperem que per a propers anys, l’ajuntament reflexione una mica més sobre la necessitat o no de permetre a l’exèrcit participar de l’Expoebre.


FORA L’EXÈRCIT ESPANYOL!!!!
EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!

You're wrong about virtues of Christianity
And you're wrong if you agree with Sean Hannity
If you think that pride is about nationality, you're wrong

You're wrong when you imprison people turning tricks
And you're wrong about trickle down economics
If you think that punk rock doesn't mix with politics, you're wrong

You're wrong for hating queers and eating steers
If you kill for the thrill of the hunt
You're wrong 'bout wearing fur and not hating Ann Coulter
Cause she's a cunted cunt

You're wrong if you celebrate Columbus Day
And You're wrong if you think there will be a Judgement Day
If you're a charter member of the NRA, you're wrong

You're wrong if you support capital punishment
And you're wrong if you don't question your government
If you think her reproductive rights are inconsequent, you're wrong

You're wrong fighting Jihad, your blind faith in God
Your religions are all flawed,
You're wrong about drug use, when its not abuse
I hope you never reproduce

You're getting high on the downlow
A victim of Cointelpro
You're wrong and will probably never know

Els i les estudiants no sóm mercaderia

No volem una llei q tendeix a mercantilitzar l'educació del nostre país, q prioritze unes condicions q agreugent la desigualtat entre els centres i entre l'alumnat i q suposen un atac a l'esnenyament public que es l'unic q pot garantir la igualtat d'oportunitats i el dret a una educació pública, laica i de qualitat per a tothom sigue qin segue el seu nivell social, econòmin i cultural.

NO A LA L€C!