Potser des de petita he estat educada amb la racionalitat de les coses però inclus això també se'n han passat més d'un de moments irracionals per casa, i he arribat a la conclusió que el que cal es un contrast dels dos, es a dir, primerament descobreix el qe sents irracionalment i després utilitza la teva racionalitat per saber com actuar (potser a la teva actuació influirà la moral, l'ètica...) crec que el mes important es actuar sobre la teva irracionalitat però amb racionalitat, així cercant la felicitat o simplement la satisfacció de que as fet el que volies.
Després d'haver nombrat repetidament aquest contrast de paraules, m'endinso en el veritable motiu de l'actualització.
No sé el que es l'amor!
una vegada a la vida havia arribat a sentir certa senssació vers a una persona, una persona la qual ens veiem de tant en tant... però la nostra relació era considerada com 'amics', o no, simplement no era considerada, si passava algo passava si no, doncs no (o realment és el q volia pensar sabent que fins molt de temps no el tornaria a veure).
No era conscient del temps q passava... potser per raons racionals no el intentava tindre present en la meva ment, ni fer-me'n il·lusions, per això per aquest motiu no el tenia considerat, o potser és el q volia pensar i realment si que el tenia considerat.
L'ultim cop d'aquesta ultima història, no sé, vaig considerar-ho com a diferent, tenia certa sensació, però jo que soc massa il·lusa, vaig pensar en positivament, quan realment no s'havia que seria l'ultim cop, vaig pensar que com altres vegades passaria
el mateix, i no vaig pensar amb la velocitat del temps, ni amb els trens que no esperen...
Sí almenys li hagués dirigit algun cop alguna paraula subtil, dient el que sentia realment, deixant de banda els pros i el contres de la situació, sí, potser ara estaria com ara, però al menys ell sabria el que jo vull que sapigue, res en concret simplement els meus sentiments i la meva manera de pensar, i ara mateix no estaria escrivint aquest text tan... 'cutre?'
Sí escric això, no es per mostrar el meu 'amor' vers a n'esta persona, si no per mostrar 'el fet de no fer res' com pot influir-te a tu mateix, el fet d'anar deixant passar les coses, sense ni mes ni menys... al final t'acaba afectant.
I per deixar passar les coses segurament he perdut moltes coses de les que tenia (que no estic dient q no les hagués pogut perdre actuant, cada acció te una conseqüència, però segurament actuant tindria les idees mes clares)
(Aquesta cançó hem porta records i casualment veig reflectit el text anterior)
Després d'haver nombrat repetidament aquest contrast de paraules, m'endinso en el veritable motiu de l'actualització.
No sé el que es l'amor!
una vegada a la vida havia arribat a sentir certa senssació vers a una persona, una persona la qual ens veiem de tant en tant... però la nostra relació era considerada com 'amics', o no, simplement no era considerada, si passava algo passava si no, doncs no (o realment és el q volia pensar sabent que fins molt de temps no el tornaria a veure).
No era conscient del temps q passava... potser per raons racionals no el intentava tindre present en la meva ment, ni fer-me'n il·lusions, per això per aquest motiu no el tenia considerat, o potser és el q volia pensar i realment si que el tenia considerat.
L'ultim cop d'aquesta ultima història, no sé, vaig considerar-ho com a diferent, tenia certa sensació, però jo que soc massa il·lusa, vaig pensar en positivament, quan realment no s'havia que seria l'ultim cop, vaig pensar que com altres vegades passaria
el mateix, i no vaig pensar amb la velocitat del temps, ni amb els trens que no esperen...Sí almenys li hagués dirigit algun cop alguna paraula subtil, dient el que sentia realment, deixant de banda els pros i el contres de la situació, sí, potser ara estaria com ara, però al menys ell sabria el que jo vull que sapigue, res en concret simplement els meus sentiments i la meva manera de pensar, i ara mateix no estaria escrivint aquest text tan... 'cutre?'
Sí escric això, no es per mostrar el meu 'amor' vers a n'esta persona, si no per mostrar 'el fet de no fer res' com pot influir-te a tu mateix, el fet d'anar deixant passar les coses, sense ni mes ni menys... al final t'acaba afectant.
I per deixar passar les coses segurament he perdut moltes coses de les que tenia (que no estic dient q no les hagués pogut perdre actuant, cada acció te una conseqüència, però segurament actuant tindria les idees mes clares)
(Aquesta cançó hem porta records i casualment veig reflectit el text anterior)
