7/6/09

No sé que sent

Avui, per qualsevol motiu, tinc ganes de fer una reflexió sentimental. Mai se ma donat gaire bé mostrar el q sento per les persones, he intentat ser molt, inclus massa racional, de la qual cosa no men arrepentixo i crec q seguiré sent-ho, però el que no seguiré fent es amagant la meva part irracional, els meus sentiments, les meves penes, les meves alegries, l'amor, la tendresa...
Potser des de petita he estat educada amb la racionalitat de les coses però inclus això també se'n han passat més d'un de moments irracionals per casa, i he arribat a la conclusió que el que cal es un contrast dels dos, es a dir, primerament descobreix el qe sents irracionalment i després utilitza la teva racionalitat per saber com actuar (potser a la teva actuació influirà la moral, l'ètica...) crec que el mes important es actuar sobre la teva irracionalitat però amb racionalitat, així cercant la felicitat o simplement la satisfacció de que as fet el que volies.
Després d'haver nombrat repetidament aquest contrast de paraules, m'endinso en el veritable motiu de l'actualització.

No sé el que es l'amor!
una vegada a la vida havia arribat a sentir certa senssació vers a una persona, una persona la qual ens veiem de tant en tant... però la nostra relació era considerada com 'amics', o no, simplement no era considerada, si passava algo passava si no, doncs no (o realment és el q volia pensar sabent que fins molt de temps no el tornaria a veure).
No era conscient del temps q passava... potser per raons racionals no el intentava tindre present en la meva ment, ni fer-me'n il·lusions, per això per aquest motiu no el tenia considerat, o potser és el q volia pensar i realment si que el tenia considerat.
L'ultim cop d'aquesta ultima història, no sé, vaig considerar-ho com a diferent, tenia certa sensació, però jo que soc massa il·lusa, vaig pensar en positivament, quan realment no s'havia que seria l'ultim cop, vaig pensar que com altres vegades passaria el mateix, i no vaig pensar amb la velocitat del temps, ni amb els trens que no esperen...
Sí almenys li hagués dirigit algun cop alguna paraula subtil, dient el que sentia realment, deixant de banda els pros i el contres de la situació, sí, potser ara estaria com ara, però al menys ell sabria el que jo vull que sapigue, res en concret simplement els meus sentiments i la meva manera de pensar, i ara mateix no estaria escrivint aquest text tan... 'cutre?'
Sí escric això, no es per mostrar el meu 'amor' vers a n'esta persona, si no per mostrar 'el fet de no fer res' com pot influir-te a tu mateix, el fet d'anar deixant passar les coses, sense ni mes ni menys... al final t'acaba afectant.
I per deixar passar les coses segurament he perdut moltes coses de les que tenia (que no estic dient q no les hagués pogut perdre actuant, cada acció te una conseqüència, però segurament actuant tindria les idees mes clares)


(Aquesta cançó hem porta records i casualment veig reflectit el text anterior)

3 comentarios:

  1. Jo t'entenc... tothom hem tingut aquesta sensació de sentir algo per una persona que no coneixem, pero que ens agrada tant tant i tant, que tot arriba sent una falsa sensació.
    En realitat totes les persones som unes il·luses, arribem a pensar tant, tant i tant, que tot acaba sent una bola que acabes creent amb ella.
    I penses que serà possible, que faràs aixo i l'alte i tot serà tal i com tu havies planeijat...(Pero despres sempre hi ha algo que ho envia tot a la merda, o bé ell està amb una altra, o no es possible... etc).

    Un fallo que tenim en comú, es la tranquilitat i no actuar al moment, deixar-ho perdre poc a poc... i despres quan ho hem perdut ens donem compte del que ha passat.

    Diuen que dels errors s'apren...
    i cada vegada ho tinc mes clar, jo ja he escarmentat!

    ResponderEliminar
  2. :'( POBES!!!! Sera posible tens sentiments i me toca anterarmen d'esta forma??? Ho sento si te ofes en les pocsucades que sempre dic.
    Eis actuar en logica està be pero hi ha coses que no en tenen de logica i els sentiments es un clar exemple. No sok la persona indicada per dirte aixo pk tambe cometo el mateix error, pero no et creigues un mur de gel sobre teu. En l'amor i l'amistad lo mes logik ke pots fer es actuar en irracionalitat. no tingues por a demostrar el ke sents a ningu ets una persona en sentiments i no ets menys humana per seru!!!
    Pobes potser ho dik pok pero kom ia ke estem sinceranmos i en pleno llorikeo (XD) t'estimo.

    ResponderEliminar
  3. puto zoel!
    qin drama acabes de fer, com si mai m'haguesses vist plorar, riure, enfadar-me, posar-me tendra...
    ¬¬

    pq un dia vam tindre una conversa de q l'amor no existeix pq tt es un tripijoc xa acabar follant no vol dir q no haigue pogut descobrir este sentiment!

    tstim ;)

    ResponderEliminar