Com cada any, altre cop tornem a passar pel 25 de novembre i un altre any en que les coses no han canviat, seguim sentint sobre dones mortes en mans d'homes, cert, casos esgarrifants, però la violència de gènere no comença ni acaba aquí, ni mol menys, la violència de gènere és la discriminació q se li té a una persona per no se el q s'espera d'ella, per no seguir l’estereotip que li marca la societat.
En un sistema patriarcal com en el que estem vivint, les que més sofrim aquesta violència som les dones, no s'han de deixar de banda els nois q trenquen els seus esquemes patriarcals, però jo com a dona, sols puc contar les meues experiències i suposadament les de moltes dones que estan vivint el mateix q jo.
Soc una noia jove, tinc 17 anys plens de vida, felicitat, alegries, plors, amics, família, lluita i d'experiències analitzades amb les ulleres violeta.
Un dia la mare, quan tenia uns 14 anys em va regalar un llibre que es deia 'el diario violeta de Carlota' i era d'una àvia que li ensenyava a la seva neta a veure les injustícies sublimes que estem sofrint les dones dia a dia.
Igual q l'àvia li va ensenyar a la Carlota el llibre m'ho va ensenyar a mi, o mes ben dit, la mare m'ho va ensenyar a mi a través del llibre.
Cada pas que fa la dona és un motiu per poder agredir-la (no tan sols físicament sinó psíquicament) tan és així que la dona te por de sortir d'aquest sistema patriarcal que tan la maltracta i discrimina.
Cada pas que fem se’ns retrau, però diguem prou! canviem els rols que ens han establert, que cada persona sigui ella mateixa sense influències de res...
L’únic que ens fa por és que tot segueixi igual, res més!
sé, que el pròxim 25 de novembre continuaré llevant-me exposada a discriminacions, que engegaré la tv i encara hi haurà dones mortes en mans de les seues parelles.
perquè això no és canvia d'un dia per un altre, però tinc plena esperança en que en un futur es creurà que aquesta societat estava boija per no valorar a tt ésser humà per igual.
PROU VIOLÈNCIA DE GENERE
