You're wrong about virtues of Christianity
And you're wrong if you agree with Sean Hannity
If you think that pride is about nationality, you're wrong

You're wrong when you imprison people turning tricks
And you're wrong about trickle down economics
If you think that punk rock doesn't mix with politics, you're wrong

You're wrong for hating queers and eating steers
If you kill for the thrill of the hunt
You're wrong 'bout wearing fur and not hating Ann Coulter
Cause she's a cunted cunt

You're wrong if you celebrate Columbus Day
And You're wrong if you think there will be a Judgement Day
If you're a charter member of the NRA, you're wrong

You're wrong if you support capital punishment
And you're wrong if you don't question your government
If you think her reproductive rights are inconsequent, you're wrong

You're wrong fighting Jihad, your blind faith in God
Your religions are all flawed,
You're wrong about drug use, when its not abuse
I hope you never reproduce

You're getting high on the downlow
A victim of Cointelpro
You're wrong and will probably never know

Els i les estudiants no sóm mercaderia

No volem una llei q tendeix a mercantilitzar l'educació del nostre país, q prioritze unes condicions q agreugent la desigualtat entre els centres i entre l'alumnat i q suposen un atac a l'esnenyament public que es l'unic q pot garantir la igualtat d'oportunitats i el dret a una educació pública, laica i de qualitat per a tothom sigue qin segue el seu nivell social, econòmin i cultural.

NO A LA L€C!

La droga legal q consumeix la teva vida per complet.

Primers anys de la teua vida eren aquells, en els quals sempre buscaves un ‘perquè’ a totes les coses, des de la cosa mes simple fins a la que ningú et sabia com explicar-t’ho i t’ho simplificaven en mentides, les quals et creies.. xò q anaves desemmascarant al llarg del temps.

Inconformista q n’eres quan t’obligaven a fer algo, mostraves el teu desacord, revolucionant-te amb plors i crits.

Passen els anys, i aprens a manifestar-te amb la raó i la paraula. Res et feia callar, tot i q de vegades et deixaves subornar per un simple caramel.

Anys més tard, veus tota la mentida q t’estan imposant, com t’estan controlant, la farsa de món on vius, cada cop saps mes com expressar-te, com enraonar les coses, cada cop vas descobrint nou món, ara si q ja no et deixes subornar ni per un caramel ni per un milió d’euros, el deixar-te subornar va en contra dels teus pensaments, tens els teus ideals, vols canviar el món, tens tot un futur per endavant i tens molta força per fer-te sentir, tot i això observes q la gent gran no vol sentir-te, que ells formen part de la gran farsa de mon q tu ara ho as descobert, no son res mes q marionetes. No pensen, no es mouen per si soles, reprodueixen el só q senten x la tele i no veuen, no, no veuen! No veuen com els manipulen. Observes q una droga va passant entre ells, q quan més en tenen més en volen, q es el q necessiten per a viure, faran qualsevol cosa per aconseguir-ho, i quan en tindran especularan, per a tenir-ne més i més!

Analitzes la doga del capitalisme el ingredient de la qual són els diners, ets conscient de les injustícies q aporta a l’espècie humana però quan menos t’ho esperes ja estàs ficat/da a n’aquest món, al principi et fas creure q tens lo just per a sobreviure, i encara continues el teu crit de lluita, tot i q un poc mes apagat.

Passen els anys, t’has convertit en un drogaaddicte del capitalisme, sols t’importen els diners, ara tu tens tot el que vols i més d’objectes materials (els quals et satisfan mol), tens la manera pràctica d’aconseguir mes droga.

Et veus dèbil, els anys han anat passant, reflexiones, te’n recordes d’aquell primer amor en la teva època de revolució, et comença a caure una llàgrima, al principi quedes sobtat, no recordaves el q era plorar, no recordaves el q era estimar...

Ara, ara que la teva vida s’esfuma, te’n adones com t’has deixat manipular per una droga legal, ara entens el per que es una droga legalitzada, ja que els vertaders drogaaddictes són els q dominen el món, per aconseguir-ne estan matant fins i tot vides!

Impotent, ara maleeixes haver-te deixa’t dominar x n’aquella ‘substància’ la qual t’ha consumit mitja vida. Tant sols et queda aquell record q guardes en lo mes profund sentiment q has sabut retrobar, els primers anys de la teva vida.

Amb la ferida en la mirada d’aquell mil nou-cents trenta-nou.

Tinc una maleta on les coses un cop hi entren no surten.

Un nit una amiga em va fer reflexionar, comparant la seva maleta de viatge cap a Menorca amb el nostre cap.

La maleta, un simple caixa on vas posant les coses, normalment necessàries tot i q tots l’hem omplert de objectes innecessaris q no saps perquè coi te’ls endús.

El cap, una simple caixa on vas posant tots el records, totes les coses viscudes. El cap el solem omplir de pensaments bons tot i q de pensaments innecessaris tots en posem, pors, enganys..

La diferencia: la maleta la pots fer i desfer en canvi l’equipatge q tens dins del cap un cop hi vas posant objectes es van acumulant i si busques bé, al fons de la maleta trobaràs mil i una històries q les creies perdudes.

Un cop comencis a fer-te l’equipatge per recorre el camí pensa-hi q en quan hi posis algo ja no ho podràs treure. Intenta agafar sols el necessari, si no l’equipatge et pesarà massa i et serà mes complicat viatjar.

Potser el fet de q hagi decidir crear-me este blogg, és pel simple fet de exposar les coses q entren i surten i es queden a la meva maleta.

O qui sap i només me l'he creat per crear-me'l perquè en tenia ganes i perquè estem a una societat on tan si val si no hem treiem profit de les coses, la qüestó es tindre-les.

intentaré q aquest blogg no segui fruit de la segona opció!