Primers anys de la teua vida eren aquells, en els quals sempre buscaves un ‘perquè’ a totes les coses, des de la cosa mes simple fins a la que ningú et sabia com explicar-t’ho i t’ho simplificaven en mentides, les quals et creies.. xò q anaves desemmascarant al llarg del temps.
Inconformista q n’eres quan t’obligaven a fer algo, mostraves el teu desacord, revolucionant-te amb plors i crits.
Passen els anys, i aprens a manifestar-te amb la raó i la paraula. Res et feia callar, tot i q de vegades et deixaves subornar per un simple caramel.
Anys més tard, veus tota la mentida q t’estan imposant, com t’estan controlant, la farsa de món on vius, cada cop saps mes com expressar-te, com enraonar les coses, cada cop vas descobrint nou món, ara si q ja no et deixes subornar ni per un caramel ni per un milió d’euros, el deixar-te subornar va en contra dels teus pensaments, tens els teus ideals, vols canviar el món, tens tot un futur per endavant i tens molta força per fer-te sentir, tot i això observes q la gent gran no vol sentir-te, que ells formen part de la gran farsa de mon q tu ara ho as descobert, no son res mes q marionetes. No pensen, no es mouen per si soles, reprodueixen el só q senten x la tele i no veuen, no, no veuen! No veuen com els manipulen. Observes q una droga va passant entre ells, q quan més en tenen més en volen, q es el q necessiten per a viure, faran qualsevol cosa per aconseguir-ho, i quan en tindran especularan, per a tenir-ne més i més!
Analitzes la doga del capitalisme el ingredient de la qual són els diners, ets conscient de les injustícies q aporta a
l’espècie humana però quan menos t’ho esperes ja estàs ficat/da a n’aquest món, al principi et fas creure q tens lo just per a sobreviure, i encara continues el teu crit de lluita, tot i q un poc mes apagat.
Passen els anys, t’has convertit en un drogaaddicte del capitalisme, sols t’importen els diners, ara tu tens tot el que vols i més d’objectes materials (els quals et satisfan mol), tens la manera pràctica d’aconseguir mes droga.
Et veus dèbil, els anys han anat passant, reflexiones, te’n recordes d’aquell primer amor en la teva època de revolució, et comença a caure una llàgrima, al principi quedes sobtat, no recordaves el q era plorar, no recordaves el q era estimar...
Ara, ara que la teva vida s’esfuma, te’n adones com t’has deixat manipular per una droga legal, ara entens el per que es una droga legalitzada, ja que els vertaders drogaaddictes són els q dominen el món, per aconseguir-ne estan matant fins i tot vides!
Impotent, ara maleeixes haver-te deixa’t dominar x n’aquella ‘substància’ la qual t’ha consumit mitja vida. Tant sols et queda aquell record q guardes en lo mes profund sentiment q has sabut retrobar, els primers anys de la teva vida.
